EXCURCIÓ A LA CREU DE CANET DE MAR

A LA CREU DE CANET DE MAR AL CIM DEL PEDRACASTELL

Ens situem a Canet de Mar un poblet de la comarca del maresme rntre Arenys de mar i Sant Pol. A l'estiu de l'any 2003, concretament el 20 d'agost.

Els estius ens juntavem amb la penya del poble i els que veniem de Barcelona. Una tarda avorrits de tanta platja, voleivol, barques i pesca... Necessitavem canvis de plans i noves aventures i vam recordar que al poble s'hi montava l'excurció a Creu d'un dia sencer amb el que això implicava la seva acampada i diversió assegurada.

Fins aquell moment sempre havíem sentit parlar-hi però havia arribat la nostra! Aquella mateixa tarda vam anar cadacú a casa seva a explicar-ho a les families i a preparar-ho tot, motxilla, sac de dormir, entrepans i begudes, llanterna i un parell de tendes de campanya. Quina emoció tenia.

Però uuuf hi havia una bona quilometrada fins a dalt de la creu, em feia gràcia perqué alguns hi havíem anat alguna vegada i ja ho sabíem.

Al cap vespre ens vam trobar a les pistes d'atletisme just a peu del camí que havíem d'iniciar per arribar a la Creu al cim del Pedracastell.

Començavem la caminata entre un munt de rises. El camí típic de muntanya amb sorra, pedres i trosos empinats i altres més amples i plans.

Buuuf arribavem a la part empinada, aquí va ser molt divertit, notavem el mal a les cames que de veritat ens costava de pujar i més amb el pes de les motxilles.

En Jordi el "super valiente" anav a al derrere amb el movil quant de sobte va arrencar córrer i va dir "venga valientes" que això no és res que tovets que sou! i pam va relliscar i esva menjar el terra. Vam començar tots a riure i no podiem parar. Tirats a terra de la risa i e sclar en la part empinada amb la qual cosa relliscavem i això feia que encara riguéssim més, reiem els uns dels altres, d'un mateix i a la vegada no sabíem de que però no podiem parar aquella risa i a més contagiosa. No exagero i es que 20 minuts vam estar així.

Per fi havíem arribat  a la Creu. Deixavem les motxillesi vam anar a comtemplar les marevelloses vistes. Ja s'havia fet fosciels vaixels i aquell parell de creurs eren tots plens de llums, quina passada! I tot el poblet il·luminat. I nosaltres allà dalt desfen motxilles, ontant tendes per començar a sopar. Aquella nit prometia i... vaja nit que va passar d etot una mica!!